Sentir-se estimat

The Wonderful Wizard of Oz, Frank Baum (1856-1919)

“A heart is not judged by how much you love; but by how much you are loved by others”

Un retall de sol

Tres generacions en el mateix instant

  

Los Profetas

Dinar de Nadal

 

M'agrada el Nadal, perquè és l'excusa perfecte per fer l'exercici d'esforçar-nos per a ser millors. I aquest esforç pot ajudar-nos a aconseguir l'hàbit. Els carrers fan olor a escudella i pollastre rostit. La gent es vesteix pensant que és un dia especial. Correm de casa en casa, atrafegats i amb la il·lusió de compartir taula, tot repicant copes de cava entre rialles. També penso que un dia no hi haurà què compartir ni família amb qui estar. Segurament el Nadal continua retrobant-nos, malgrat l'aparença exageradament engalanada, perquè ens fa sentir bé compartir moments. Segueixo pensant que arribarà el dia del no-res. Mentrestant seguim llaurant la terra de l'amor per quan no ens quedin forces per fer-ho.

Gaudir del temps

Sentir-se com un nen

Mirar el cel abans d'entrar a l'escola

Xicra aportada per Marià

Con la A

Des del llit

Un tros de carn

La música es va aturar. Ressonava el silenci. La llum s'amagà. Les bombolles esclataven en el meu paladar. I un tros de carn vermella ens esperava. Ens delectarem mútuament. Es fonia en cada engruna. M'abraçava en cada pas. El desig... d'assaborir el plaer.  

Des de l'espigó

A vegades necessito veure la bellesa des de fora per quan hi sóc ser conscient del què faig. I acompanyar les sensacions amb imatges per materialitzar el plaer. Gràcies.

Res

No reconec. Flueixo. M'arrossega aquell riu que arriba fins al desert de sal. Obro els braços i em deixo anar. Bufa el vent enrabiat, sense referències, cap al no-res. El cel és net. Les runes recorden el temps. La sal roman esperant. Surto corrents entre ferros rovellats. Els peus s'enfonsen en llacs de sorra fina. Els llavis tallats es besen. Sóc feliç.  

Fred

Infinit (II)

Un somriure (II)

... el teu somriure.

Després de dinar

Un plat de pasta, rigatoni nº24, amb oli d’Arbeca. Un tiramisú fet a casa. Una copa de Ramón Bilbao. El sol acaricia la butaca.  Una conversa dels meus fills creua el meu subconscient. La kuksa està molla d’Oban. La sarganta tanca els ulls. I el vent juga amb el mòbil. La seva música em gronxa. Sento la respiració. La gola calenta. I una plaent esgarrifança recorre el meu cos fins que reconec Morfeo en els meus pensaments.

Des de la torre de la princesa

Festa!

De la follia a la pau celestial

Encara no sé què explicar. No sé com expressar el què vaig sentir. Fazerdaze i Lucky Girl amb una copa de vi m'ajudaran. 
Quan torno dels viatges em bull l'ànima. Tot es barreja sense cap ordre ni sentit. Tinc la capsa blau turquesa plena de xicres apilades caòticament. El temps ho endreça i m'ajuda a reconduir la bogeria de sentiments... però els dies passen, l'ànima ja respira tranquil·la, i encara segueixo sense saber destriar què. Recordo molta gent, moviment, llums, crits, olors, teulades daurades. Un eixam de gratacels foradant els núvols. Bicicletes i motos en totes direccions. Dracs  mil·lenaris de fusta. Parcs plens de gent respirant. Places de la mida dels déus. I més gent, riuades de gent. Molta fruita. Artistes. Fer l'amor. Les gotes de la pluja recorrent el vidre de l'habitació. Muralles serpentejant fins l'infinit. Un somriure entre la boira. Munts de ferralla. Hores de tren, de silenci i contemplació. Turons arrodonits. Nens rient. Un soldat. LLacs plens de color. El reflex d'uns núvols rosats en el riu Li. Un comiat. Roba penjant en passadissos. Flors. Estar sol, i sentir-me acompanyat. Un executiu esmorzant. Milers d'estudiants. I gent dormint a l'aeroport... esperant el següent avió, sense importar el destí.

El lloc de les delícies

M’agradaria transmetre aquesta sensació per recordar-la quan no tingui memòria, i llegir en la meva decrepitud com van ser aquests dies feliços. De plenitud i de buidor al mateix temps. Ple de bons moments i sense res que m’embruti la ment. Embriagat i marejat amb un somriure permanent. Quan creus que has tastat la llibertat i sents nostàlgia al tornar. El sol, la sorra, el mar, les ones, el cansament, menjar, beure, escoltar música, dormir, carretera, una pel·lícula, xancletes, ombra, fulles, aigua, cafè, la lluna plena, el vent, córrer per la platja al teu costat, la pell brillant, riures, remar, ballar, la sal, el fred, l’amor, parlar, la son, silenci. Tot. Res.

Un crit

Alguna cosa deu estar passant i alguna cosa s'està fent malament quan hi ha tanta gent en els carrers. Gent de pau i gent violenta. No cal saber per què estàs caminant ni cap a on. Potser només són sensacions. Uns volen la independència, altres llibertat dels presos polítics. Creus que la justícia no és justa. Reclames igualtat. Cansats de les mentides. Impotència davant les paraules tan buides dels que parlen. Tristor i por a que l'odi aparegui; siguem forts. Segurament la gent està farta, i la gran majoria encara no sabem per què. Ha arribat l'hora de llançar un crit... només falta que algú l'escolti:

"Iba por la calle con dos amigos cuando el sol se puso. De repente, el cielo se tornó rojo sangre y percibí un estremecimiento de tristeza. Un dolor desgarrador en el pecho (...) Lenguas de fuego como sangre cubrían el fiordo negro y azulado y la ciudad. Mis amigos siguieron andando y yo me quedé allí, temblando de miedo. Y oí que un grito interminable atravesaba la naturaleza."   

Una partida a Fortnite

Bon dia

Scootertrip a Serinhan

La felicitat no és la suma de moments, és un estat. No són instants, és el temps. El que forja una manera de ser. El camí que ens condueix fins arribar a on assolim les emocions que recordem.

La seva memòria estarà plena de whips umbrella, heel rewind o 360 barspin a la pista de Perpignan o Serinhan, o fins i tot els núvols envermellits, estirats de punta a punta de l'horitzó, en la posta de sol abans d'una bona Black Jack Pepper amb papes de luxe, però les hores compartides, els riures, el cansament, tot el que no recordin del viatge, serà el que els farà ser feliços.

Des de Busa

... i el temps passa

Castells

Vermell

Una cigarreta

Exultant

Una tarda de swing

A en Dani

Em venen tantes històries al cap que no sé per on començar ni de què parlar. Podria parlar de tots els estius que vam passar a Tossa a Cal Tonet, a l’habitació 105 o dels caps de setmana a les cel·les de Montserrat amb l’Àvia, caluroses tardes a la piscina de Mar i Muntanya o partides infinites de Clicks. De tantes hores jugant en el Casino a la canasta o al dòmino. Estius a la fàbrica traient bosses i canviant gomes de gasoses abans no marxàvem corrents cap a la platja . Recordar les vacances a Platja d’Aro o el viatge a Chicago. Festes de Cap d’any, Castanyades, revetlles de Sant Joan. La sortida al Tibidabo amb el Dos Cavalls i els entrepans de dàtils tan curosament preparats per la Rosa. Dinars a Blanes. Granollers. També hem compartit la mort dels nostres pares, els divorcis, els amics, el creixement dels fills,...

Podria seguir parlant d’un llarg llistat de moments i vivències (que no cal expliquem en públic; potser després de les copes jajajajaja), però prefereixo parlar d’altres coses. D'aquelles que no es veuen ni fan soroll. D'aquelles que passen desapercebudes i són tan importants recordar de tant en tant. Aniré més enllà. Més enllà del fet de ser família, més enllà del fet de ser bons amics. Vull parlar de la confiança de saber que ens tenim l’un a l’altre per quan ens necessitem, per quan calgui. Sempre i en tot moment. Parlar de que no jutjem el què fem, perquè respectem i recolzem les decisions que sempre hem pres. Parlar de quan ens alegrem de la nostra sort. Com ara, quan veig aquesta dona que tant t’estima, i m’alegro tant per tu,... i també per ella. Perquè et té a tu i tu a ella. I veure-us als dos junts em fa molt feliç.

Segurament volia parlar d’Amor i no sabia com fer-ho.

Júlia on fire

Aprenentatge

Encara que la vida no sigui sempre fàcil, amb els anys podem aprendre a viure fàcil. Quan l’energia del cos hagi minvat. Quan haurem d’escollir en què emprar les nostres forces finites. Quan sabrem discernir la vertadera importància de les coses. Cadascú som lliures per decidir quines són aquestes prioritats. Però les tindrem clares. Segurament serem més simples i directes. No pensarem en segones intencions ni rerefons difuminats. No veurem fantasmes que enterboleixin els nostres pensaments, ni núvols que ens ocultin la llum. Serem francs i transparents. Directes i sense pors. Hi ha gent que necessitarà molts anys... potser, fins i tot, vides. Ell fa molt temps que ho té clar i, a més, continua amb la vitalitat intacta. Moltes gràcies per compartir, Fernández.

Hi vam ser

¿Qué es la felicidad?

Selma, Jutta Bauer (1955)

Érase una vez una oveja que todas las mañanas, al amanecer, comía un poco de hierba. Luego, enseñaba a hablar a sus hijos hasta el mediodía. Por las tardes, hacía un poco de gimnasia. Después, volvía a comer hierba. Al anochecer, charlaba un rato con la señora Buitráguez. Y por las noches, se quedaba plácida y profundamente dormida.

Un día le preguntaron, qué haría si tuviera más tiempo. Ella contestó:

Al amanecer comería un poco de hierba, hablaría con los niños, por ejemplo... ¡al mediodía! Después, haría un poco de gimnasia, comería al anochecer, me gustaría charlar un rato con la señora Buitráguez. Y lo más importante de todo: por las noches dormiría plácida y profundamente.

¿Y si le tocara la lotería?

Pues,... comería mucha hierba... preferiblemente , al amanecer. Hablaría largo y tendido con los niños. Después, haría un poco de gimnasia ... por la tarde. Volvería a comer hierba y, al anochecer, me gustaría poder charlar con la señora Buitráguez. Por la noche, muerta de cansancio, caería en un sueño muy, muy profundo... ¡y plácido también, por supuesto!

Un gest

Casa del árbol / 6a Architects (2013)

Enseñar a amar

Mandela: long walk to freedom (2013)

Sigo soñando lo mismo. Sueño con mi hogar en Orlando. Oigo a todos los que he querido más en el mundo. Quiero alcanzarles, pero se han ido.

He recorrido un largo camino hacia la libertad. Ha sido un camino solitario. Y aún no ha llegado a su destino. Sé que mi país no está llamado a ser una tierra de odio. Nadie nace odiando a otra persona por el color de su piel. La gente aprende a odiar. Se le puede enseñar a amar, pues para el corazón humano es más natural amar.

Mi primer guasap

Luxe

Ostres!

Tenir o no tenir

Society (Eddie Vedder, 23 de desembre del 1964)

It's a mystery to me
We have a greed
With which we have agreed

You think you have to want
More than you need
Until you have it all you won't be free

Society, you're a crazy breed
I hope you're not lonely without me

When you want more than you have
You think you need
And when you think more than you want
Your thoughts begin to bleed

I think I need to find a bigger place
'Cause when you have more than you think
You need more space

Society, you're a crazy breed
I hope you're not lonely without me
Society, crazy and deep
I hope you're not lonely without me

There's those thinking more or less less is more
But if less is more how you're keeping score?
Means for every point you make
Your level drops
Kinda like it's starting from the top
You can't do that

Society, you're a crazy breed
I hope you're not lonely without me
Society, crazy and deep
I hope you're not lonely without me

Society, have mercy on me
I hope you're not angry if I disagree
Society, crazy and deep
I hope you're not lonely without me

Mil colors

Gegants i pallassos. Nens i cançons. Jocs i danses. Simples i innocents. La gent està contenta. Pastissos i moscatell. Somriures i abraçades. 

Passen els anys i oblides quan senzill i fàcil és. Lluny de mentides. Sense injustícies ni manipulacions.

The woman in red

Burning love

Darrere la porteria

That's all folks

Madama Butterfly

A la platja de Sant Sebastià