Una engruna

 El meu Iran, Anna M. Briongos (1946)

De vegades n'hi ha prou amb una mica de te, un terra de llana i un xic d'alegria per arribar a creure que vivim en el millor dels mons.

Oktoberfest a casa

   

Riuades de gent. Rialles. Converses. Amics. Sense més excusa que crear bons moments. Moltes persones diferents a punt de compartir la seva solitud. Per unes hores els adults ens vam comportar com a nens en el cau de l'amor, lliures de prejudicis, absents d'ideologies irrenunciables, reivindicacions, queixes i protestes. Vam aparcar les obligacions i les responsabilitats. Oblidar les males experiències viscudes. I ens vam entregar lliures i respectuosos al gaudi en companyia.

Qualsevol

 

No fa falta el paradís.

No cal una posta ataronjada.

En qualsevol lloc.

En qualsevol moment.

Però amb tu.