Una opció

 

 

 

 

Vull parlar i escriure en espanyol, i que em respectin. Potser em dic de cognom García i em sento més català que qualsevol Puigferrat. Tinc ganes de posar a taula el millor vi Somontano pels meus convidats, perquè crec és millor que un Priorat. Sóc del Madrid per les seves 9 copes d’Europa. I no m’agrada mirar TV3 ni escoltar Catalunya Ràdio, per la falta d’imparcialitat. Tinc els diners a Bankia perquè em van fer una millor oferta. No sé si sóc d’esquerres o de dretes. De dalt o de baix. Crec en la diferència de pensaments i ideologies, en el seu respecte i comprensió. I vull ser independent perquè no tinc ganes que ningú em digui què haig de fer, ni escollir, ni dir, ni escoltar. Vull ser lliure en les meves decisions. No vull marxar perquè estigui malament, únicament vull estar millor. Només cal ser valent, obrir la porta i marxar. És la meva opció.



Espaguetis a la bolognesa

Tinc son, però vull sortir del llit. Avui necessito estar sol. No vull escoltar ni parlar, potser escriure. Agafo el cotxe i vaig a mirar el mar. Segueixo la carretera de Montgat a Vilassar. Avui és pla; potser alguna espuma davant el Bell- Esguard. Baixo i em cordo la jaqueta. Les mans a les butxaques i la caputxa. Plou una mica. Està preciós, com sempre. Però no em sé estar quiet. Torno a pujar al cotxe. La ràdio parla de comptes a Suïssa, polítics, atur, índex de mortalitat en accidents de tràfic. Vaig a comprar pa, i trobo lloc on mai n'hi ha. Aprofito per fer un cafè amb llet. Només els hi queda el diari d'ahir. Trec la llibreta i apunto el que veig. Les dependentes estan contentes, obren el forn i l’olor de farina omple el comerç. Un home amb barba Lincoln entra xiulant el brindis de la Traviata i demana un parell d’ensaïmades de cabell d’àngel, mentre dos jubilats comenten les vacances a Granada amb l’Imserso. La Juani, amb les sabatilles a quadres vermells, treballa en el torn de nit i es fa un esmorzar ràpid per ficar-se tot seguit al llit. Avui se sent enamorada de la tardor. El professor de vela porta les nàutiques descordades i només vol una barra de mig. Pago l’esmorzar i m’emporto un rodó de mig tallat i un parell de quart. El dia a voltat com un mitjó i a la 102.8 només parlen d’espaguetis: amb anxoves i tàpares, truita d’espaguetis, amb gules i trompetes de la mort,... i Antònia Font de fons. Surt el sol.      

Un diumenge amb amics

Los Surfones