I després de la guerra, la pau

Mozart- Le nozze di Figaro: "L'ho perduta, me meschina"

El meu avi, que no el recordo, era un enamorat de l'òpera, i deia que s'havia d'escoltar amb els ulls tancats.

Cunyaaaaaaaa!

Estimant els ocupants de les cadires buides

Antoni Bassas (1961)
Vista des de la taula del dinar de Nadal, la vida comença en una trona i acaba en un cadira de rodes. Pel mig hi ha un canvi de posicions, una millora generacional que comença a la incòmoda cadira de tisora, allà a baix, a l’ala oberta, continua al lloc que toca pota, i algun dia, després de debutar a cal sogre, culmina al cap de taula. Per darrere van empenyent amb més cadiretes i per davant van deixant cadires buides. El primer any de la cadira buida fa una mica de mal, el Nadal. Després, el dolor és més somort, perquè no podem evitar de repassar les alineacions de cada 25 desembre. Vam celebrar el Nadal en mons que ja no existeixen, però van ser els nostres i ens els estimem, igual que sempre estimarem els ocupants de les cadires buides.

When the sun goes down

El primer cafè

Ser un cactus

Perquè són agraïts i necessiten poca atenció. 

Perquè són petits. I tots diferents. 

Només dóna'ls-hi sol i un rajolí d'aigua i sempre els tindràs present.

Però no els molestis gaire, perquè pinxen.

El so de la gaita

Compartir un tiramissú

Històries

El primer surf trip

Peregrinem a primera hora cap al temple, amb lleganyes en els ulls, fred, roba arrugada i amb l'ànima lliure ja a l'aigua seguint el ritme de les onades. Sense rellotge, sense temps. Sense pressa. No existeix res, ni et preocupes de res. Perquè ho tens tot.  Quan et fons amb la taula i sincronitzes els teus moviments amb els del mar. Quan et deixes portar per la seva força. Remes amb determinació en el moment que l'onada t'avisa, deixes de respirar i ... llisques, suau i tendrament, seguint el camí. Sents, generes sensacions per recordar quan en la llunyania del viatge necessitis aire. Només la llum del sol ens impedeix continuar a l'aigua, i el cos agraeix que així sigui. Encara que l'ànima segueix desperta, necessitada de mar.

I escoltant "Sugar" i tots els èxits de Robin Schulz, amb la boca plena de pastís de xocolata i el regust del cafè amb llet, les taules cobrint els nostres caps i l'olor a mar que desprèn el neoprè encara humit, intentes recordar perquè et sents tan ple... 

Passió

Una cervesa a Lleó, 33

Començar el dia amb energia

)))))))

Из Уфы с любовью

Masnou paradise

Un dia amb els cosins

Xipollejar per sobre el bassal. Veure el teu reflex quan passa el tren. Escoltar el cant d'una guitarra al final del Portal de l'Àngel. Atresorar la xapa de la Coca-Cola o ensumar la llimona de l'Sprite. Rodar sobre l'skate. Trepitjar la catifa DC. Imaginar el poder d'un dron. Hipnotitzar-te amb el refrescant moviment de les fonts. La recerca de l'heli per afinar la teva veu. Sentir el pessigolleig del bec d'un colom a la teva mà. Agafar el rem en un caiac lliscant per la mar plana. Fer castells de sorra a la vora. Tocar la boia llunyana que balla al ritme de les ones.

Em purifica i em neteja. Em desperta el nen que tots portem dintre, uns cops més adormit que altres. Els petits detalls d'una vida senzilla i simple. Quan un passeig és un passeig, sense temps i sense pressa. Quan el recorregut el mesures pel nombre de rialles. Quan la sorpresa i el descobriment t'envolten en cada passa, i acceleren el batec del teu cor. Sentir il·lusió per tot el que fas. Això és un dia amb els cosins.

Quan t'abraça la teva filla

Records

Quan miro enrere hi veig records. Dinars i sopars plens de rialles. Els nens corrent al voltant de la taula. Quan fèiem el pessebre. La migdiada en el sofà. El piano i el rellotge. La paret plena de fotografies, de Sant Martí, quan vam arribar d'Etiòpia. A Istambul. La mar brava de Cadaqués. A sota del pruner de la tía Maruja. En el zoo. Escoltar Mozart abans d'anar al Mirall. Encara sento el fred als peus quan vaig escriure. O el sol en el seu rostre després de fer l'amor. L'ombra de les cortines. La lluna acariciant el llimoner. La primera rosa. També he tingut por i m'he sentit trist. Llàgrimes i crids. Dolor i angoixa en el meu pit.

Sempre crec que la vida, en gran part, la construeixes tu, i són els records una proba del que has fet. 

Ara escric amb els ulls humits pensant en l'amor que vaig voler hi hagués entre les quatre parets . Amb els ulls humits vull creure que tots vam ser feliços en algun moment i que no oblidarem aquests records que ens faran grans persones. No oblidem... tot el camí que ens queda per recórrer. Abracem-nos a la vida amb la força que es mereix. I utilitzem de totes les bones ensenyances que ens ha mostrat tan generosa. 

Esperar a l'aeroport

Una cervesa en el terrat

La Placita

Tribut a l'amistat i a la bona gent. Companys que es troben durant tot l'any a la plaça dels Cavallitos amb una pilota. Quan surten de l'entrenament, de l'escola, després d'esmorzar, abans de sopar. Esperant algú truqui el timbre de casa. Faci fred o faci calor, només el campanar impedeix continuar jugant. Porteries improvisades entre testos o bosses de la compra, vigilant no fer trontollar la persiana del forn, la reixa dels veïns o els vidres de les caixes d'estalvis. La seva alegria i somriures irriguen les converses dels pares i els avis asseguts en els bancs, sense cap altre pretensió que els seus fills o néts aprenguin a gaudir d'aquests moments. Fins que, amarats de suor, recullen amb el que han vingut, tot marxant per diferents carrers sabent que demà hi haurà algú esperant-los amb una pilota en els peus.

Shiva

La mirada de Shiva y otros relatos sobre la India, Ramiro Calle (1943)

"Hay tanto que ver, amada mía, en estas tierras, que ni siquiera mi ilimitada mirada puede alcanzarlo todo". Y una sonrisa destelló en los labios de la Gran Madre

No woman No cry

Segurament era un moment ideal per escoltar l'apegalós Jack Johnson o l'ensucrada Colbie Caillat. Però mentre baixava la Diagonal a primera hora del matí, era Bob Marley qui m'acompanyava. I sense saber què deia sabia que tenia raó. Somiava. Em sentia molt a gust amb mi mateix i ple de llibertat. Pensava en els meus fills i en la feina que m'agrada. I vaig creure que ja em faltava menys per a no necessitar res.

Just m'arriba un WhatsApp per anar a la platja, un altre per compartir un dinar i un altre per prendre una cervesa en la millor plaça de Barcelona. Somric de plaer i per les petites xicres que em recorden el dia a dia.

Suposo que encara estic molt lluny del no res... 

Along the way
In this great future,
You can't forget your past
So dry your tears, I say

Start doing things you love

Festa Major

Una carta a la Tintoreria Masnovina

Catifa de flors a la plaça

Una Champions

Ahir també vam patir junts. Cridar i saltar d'alegria en cada jugada i gol del nostre Barça. Amb aquesta ja són cinc les finals de Champions que hem compartit. Sabem que estàs feliç, en la teva presència plena però silenciosa. Nosaltres no podem contenir alguna llàgrima, perquè no sempre en tenim prou amb la teva ànima. Aquest any no he ensenyat el cul, ni he sortit quin boig a la terrassa de casa. He compartit cerveses i abraçades amb gent que t'estima. I hem pensat, també en silenci, en tu.

El plaer d'una becaina

Han plantat maduixes, patates i cebes. Collit micacos i portat sabó i llimones. Hem preparat una mica de brasa. Quatre botifarres, xistorres i cuixes de pollastre. Un parell de cerveses i un got de vi. Pocs nens corren darrera la pilota. Són molts els que parlen d'amors i aventures pel proper estiu. Ànimes lliures imaginen i desitgen. A l'ombra d'una morera acabo la tarda. Entre converses i riures m'adormen. Moments amables entre bona gent. Amics que et recorden els petits plaers que la vida ens ha portat. 

Eleccions 2015 El Masnou

Als meus fills

Un minut

Moments fashion

Pel papinec

No sé si has vist naus d'atac en flames més lluny d'Orió, o raigs C brillar en la foscor a prop de la porta de Tannhäuser; moments que es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja.

La teva ànima resta amb nosaltres, fora del Temps i l'Espai a qui has enfonsat en el més profund Tàrtar. Envoltat de tota la gent que t'hem estimat. Recordat amb amor per tants amics i coneguts. Respectat pel teu saber fer. La teva rectitud i bondat. 

Has gaudit d'una bona vida que has sabut fer fàcil i senzilla. 

No estic trist. Sóc content i feliç del meu papinec, i pel meu papinec. 

Sant Jordi

La meva vida està canviant

Ahir vaig anar a sopar amb els nens. Va ser la primera vegada des de la separació. I després de vint anys amb la Tedesca, vaig decidir que per fi havia arribat el moment d'acceptar el canvi de vida: "Que sigui una Vaporetto!". 
La meva vida, va agafant forma.

Un mica de matí a la feina

- Ieeeeep! Bon diiiiiiiiia.

- Ja has canviat l'aigua del peix?

- Heu encès l'ordinador de la jefa?

- Ahir et va trucar per donar-te la domiciliació...

- Com va quedar el Barça?

- A què jugava?

- L'anada de quarts de final de la Champions, de futbol.

- Holaaaaaaa, nenes. I nen.

- Hola guapes.

- Avui anem iguals!

- 0-0

- És que els de laboral som els millors.

- Que te crees tú eso, monada.

- Ja no queden xuxes...

- Si han empatat, qui ha guanyat el partit? 

- S'eliminen els dos equips?

- No, vol dir que cadascú té un punt.

- Así os va la operación biquini. Gordis, que sois unas gordis.

- Anda. Vete para arriba que estás más guapa.
- Ara surto. Un moment.
- Riiiiiing, riiiiiinng, riiiiiing, riiiiiing,...
- La porta.
- Riiiiiing, riiiiiinng, riiiiiing, riiiiiing,...

- Shhhhhhhh, que viene, que viene,...

- Cállate, enchufao.

- Eso: a picar facturas

- Riiiiiing, riiiiiinng, riiiiiing, riiiiiing,...

- Deixa que soni. Són els de dalt.

- A veure si agafem el telèfon. 

- Et toca a tu.

Són 6

El temps des d'una finestra

No vull oblidar tot el que veig. No tinc temps de tancar els ulls. Aprofitaré la llum del dia per veure, veure. Nens portant llenya damunt el cap, una família caminant les vies, una parella pescant amb una xarxa aguantada per unes canyes de bambú, dues noies uniformades amb una flor vermella darrera l'orella, ramats de vaques jeperudes, tot de barques damunt els prats esperant la crescuda dels rius, continuen havent-hi gossos mig endormiscats,... tot marxant el sol, i amb ell desapareixen els sharis de tants colors que esquitxen els camps de la Índia.

De camí

El paissatge va canviant amb els quilòmetres. Dels arrossars i flors del delta, passem a arbres de copes enormes, rius plens de búfals. Excrements de vaca al sol, gent caminant amb la rectitud que els obliga quan porten res al cap, nens a l'escola en bicicleta, ponts de dimensions de déus, més gent apilotonada en els passos a nivell. Fumeres fosques de xemeneies en mig d'enlloc, on grans fàbriques. Arbres de flors vermelles. Temples puntejant el territori. Camins de terra que no saps d'on venen, on van i qui els ha dibuixat...

Kolkata

M'he despertat a les sis just per veure els començaments del mercat. Encara la gent arribava amb grans paquets de flors de mil colors a sobre del cap. Gent jugant a cricket en grans explanades verdes, homes i dones rentant-se en el riu, nens saltant des del ferry en marxa, les aigües carregades de flors i plantes. Aquest passeig per sobre el pont en direcció a l'estació de tren... 
No ho sabia però, aquest dia en el meu periple em servirà com una parada, una bombolla d'aire enmig del tràfec i l'ofec. Segurament escriuré, llegiré, dibuixaré, dormiré. Potser pensaré, o no. Al costat d'aquest home de Mumbai tan ben pentinat i amb el fi bigoti retallat.

Gràcies!

Avui he anat a córrer

    

La Laia malaltona i la bebita de colònies amb l'esplai

Preperant la motxilla

En pau

M'he despertat a les onze. M'han dit que hi havia onades. Esmorzo. "La mirada de Shiva y otros relatos sobre la India". Ravi Shankar de fons. He sortit a córrer, com quasi cada diumenge, però he vist que no aniria a fer surf. He allargat la sortida. A mig camí m'aturo per recollir la flor de l'ametller. Passo per Santa Madrona: m'agrada veure com creixen les famílies dinant a taula. I els hi deixo la flor; feia olor. Arribo a casa a la carrera. M'aturo a parlar amb la Sandra.

El cel està net i clar. Jo, estic en pau. Estic content. I avui tornen les meves joies a casa.

Anar a Barcelona

Desert

Arena y viento, Alberto Vázquez- Figueroa (1936)

"...quisiera encerrarme de nuevo en la cárcel que no tiene puertas, en la llanura que no conoce límites, en el mundo amplio y fascinante que nunca hubiese querido abandonar: allí dónde para otros no existe más que calor y sed, fatiga y sol, arena y viento."

Platja d'Aro 1989

El surf i jo

Todo por un puñado de olas perfectas, David Rensin

A diferencia de otros deportes, el surf es algo muy personal, no es un deporte social, aunque estés con 20 tipos más en el agua. El surf puede parecer un pasatiempo inútil, pero si algo está claro, es que uno nunca se cansa de él. Uno nunca se cansa de bailar con las olas. Aprender a sobrevivir en el mar te ayuda a sobrevivir fuera de él.

En procés