La petita poetessa, Ana A. (2005)
Vermell per dalt,
com quan fa un badall.
El segon taronja,
mentre mira una monja.
El tercer groc,
com el sol del Marroc.
El quart verd,
com el julivert.
El cinquè blau,
mentre un gat fa miau!
El blau fosc,
es passeja pel bosc.
I el morat,
parla amb un núvol daurat.
domingo, 28 de octubre de 2012
domingo, 21 de octubre de 2012
Una carta de mi Papi
La petita poetessa (Ana A., 2005)
Recuerda que siempre estaré a tu lado, y que usaré todos mis súperpoderes para que seas feliz, para que desarrolles todo tu talento, y para que puedas hacer en esta vida todo lo que imagines. Y cuando creas que no puedes hacerlo, yo te daré la mano, y juntos seguro que lo conseguiremos.
Te quiere, Papi.
domingo, 14 de octubre de 2012
domingo, 7 de octubre de 2012
Avui nedo
Una, dues, tres, quatre, cinc, sis braçades
i agafo aire. Una, dues, tres, quatre, cinc, sis braçades i agafo aire. Una,
dues, tres,... Expiro l’aire amb el cap submergit entre fines bombolles. Amb
pocs minuts quedo amarat de mar. La sal es filtre pels meus porus. I el meu cos
ja forma part d’aquest entorn en moviment. Cada cop que inspiro, el sol
m’acaricia el rostre, esperant-me cada sis braçades. Ni pensaments, ni cabòries,
ni preocupacions. Únicament m’esforço per mantenir-me integrat en un medi
estrany. Fins que aconsegueixo deixar-me, sense notar ni peus ni mans. Em
desplaço despreocupat dels límits fins aproximar-me a l’infinit. Percebo
sensacions de lleugeresa, satisfacció i benestar. Lluny de tot, a prop de res.
Una onada em recorda on sóc. Miro el rellotge i penso que el meu cos segurament
ja deu tenir ganes de trepitjar la sorra fina de la platja. Pujo per les roques
de la vora. Em dutxo amb els ulls tancats de cara al sol. I camino
tranquil·lament cap al meu Focus amb una energia renovada, pensant quina sort
de tenir el mar a casa meva.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)