Un racó de sol

Aquell moment que el sol treu el nas amb prudència i apareix sigil·lós entre les teves pàgines. Feix de llum que esberla l'ombra que t'embolcalla. Agraeixes la seva escalfor. Aconsegueixes aïllar-te del teu voltant. I et sents bé. 

Simple

 

 

Perfect days (2023), Wim Wenders

M'agradaria saber viure amb el que em dóna la vida en cada moment, sense desitjar més. Gaudir del que tinc al meu voltant amb delicadesa. Del silenci amb assossec. I no tenir por de la bellesa, encara que formi part de la meva rutina.

Esperar

 

La gestió del que desitgem amb el que tenim. 

Aprendre a esperar. Sense que la força interior perdi intensitat. Perquè tornarem al tartà.

En el dia de Reis

Anem arribant a comptagotes, segons ens despertem i arreglem el matí. Omplim apilonats el passadís, amb cura de no desfer el pessebre. Amorrats al vidre translúcid ens imaginem caixes daurades plenes de colors. Els ulls brillen. Tothom està content i l'aire ple de rialles hilarants. Dels més petits als més grans, obrim la porta pam a pam, fins que la Iava dóna l’empenta definitiva. Entrem desbordats de goig sense altre il·lusió de que tot sigui possible. Els nens estripen els papers, ansiosos per descobrir. Els adults no han perdut la innocència. La Iava llegeix amb la veu entretallada, deixant-nos a tots els ulls vidriosos i alguna que altra llàgrima lliscant per les galtes envermellides, sense perdre en cap moment el somriure. Ans el contrari. L’estimació ens va omplint fins a esclatar. No donem a l'abast. El menjador s’omple de llum. Focs d'artifici il·luminen les nostres ànimes. Aïllats de tot i de tothom, aixoplugats a casa seva, descobrim l'Arcàdia tan desitjada.