Encara que la vida
no sigui sempre fàcil, amb els anys podem aprendre a viure fàcil. Quan
l’energia del cos hagi minvat. Quan haurem d’escollir en què emprar les nostres
forces finites. Quan sabrem discernir la vertadera importància de les coses.
Cadascú som lliures per decidir quines són aquestes prioritats. Però les
tindrem clares. Segurament serem més simples i directes. No pensarem en segones
intencions ni rerefons difuminats. No veurem fantasmes que enterboleixin els
nostres pensaments, ni núvols que ens ocultin la llum. Serem francs i
transparents. Directes i sense pors. Hi ha gent que necessitarà molts anys...
potser, fins i tot, vides. Ell fa molt temps que ho té clar i, a més, continua
amb la vitalitat intacta. Moltes gràcies per compartir, Fernández.
