Atenció al client

Le atiende Rubén, ¿en qué puedo ayudarle?

 

Que tenga un muy buen día, señor Marià.

 

Entre altres escrits...

Estic a la terrassa ensumant la darrera flor que la primavera ha lliurat al llimoner, comprimit en el seu test d’argila vermellosa. Les campanes de mitjanit apunten el final. I els llamps s’acosten enmig de la foscor. Cauen les primeres gotes sobre les rajoles encara calentes del sol del  capvespre. Empunyo el ganivet amb totes les meves forces i amb un cop sec enfonso la fulla en les penes que no em deixen viure. Ha estat un segon infinit, dolç i suau. Un moment ple d’agradables records, cares rient, i abraçades fermes i sinceres. Petons i carícies. Sóc feliç. La sang es barreja amb la terra molla d’aquell test que ha vessat al caure-hi la pluja torrencialment. Resto agenollat, recolzat en la cadira de forja, esperant el caçador d’ànimes perdudes per viatjar fins l’Arcàdia anhelada. I així marxo, perquè des de la llunyania, a l’alçada dels estels, vegi com cau el meu cos lentament ja podrit abans de tocar el terra.    

Córrer amb la muntanya

Avui la muntanya estava preciosa. Les alzines eren netes, l’aire fresc i la terra humida. Els ocells xiulen de branca en branca i el salt del conill exalta el so de les fulles seques en la tardor. Els primers ametllers en flor. Sento les meves petjades fortes i fermes en la pujada. La respiració profunda i intensa de cada passa. Camins plens d’ombra al resguard d’aquest sol ataronjat que coloreja la ciutat. Estic sol. Amb la muntanya. Inhalo la seva pau i serenor. Travesso el cementiri entre vinyes despullades, baixant sobre llambordes que em porten fins el poble. Carrers i carrerons escoltant campanes atabalades, tot pujant la riera cap a la Font del Senglar, després que els eucaliptus m’amarin els pulmons. Un refugi de qualsevol cabòria, on recordo que visc.

Kilian Jornet

1. Ningú ens va dir què érem. Ningú ens va dir que hi anéssim. Ningú ens va dir que seria fàcil. Algú va dir que som els nostres somnis. Que si no somiem, estem morts.
2. Els nostres passos segueixen l’instint que ens porta cap allò desconegut.
3. No mirem els obstacles que hem superat, sinó els que tenim al davant.
4. No es tracta de ser els més ràpids, els més forts o els més grans. Es tracta de ser nosaltres mateixos.
5. No som corredors, alpinistes o esquiadors... ni tan sols esportistes... som persones.
6. No estem segurs de si ho aconseguirem, però estem convençuts que conquerirem la felicitat.
7. Amb simplicitat.
8. En silenci.
9. Amb responsabilitat.
10. Què busquem? Potser viure?