Fàcil and happy

Pintes de colors per allà on passes. Gaudeixo de cada racó on sóc. I la bicicleta roda la baixada sense pedalar. M'estiro a la plaça mirant el cel blau esperant el dringar de les campanes oblidades. Giravoltes al so de la música i deixes que el teu cos expressi el que no saps dir en paraules. La veïna riu i ens acompanya en aquesta bogeria. Comença a ploure i no tenim paraigües. Et treus la camisa xopa, et recullo els cabells darrere les orelles i et beso. Aquella nena petita surt corrent enamorada. Dones voltes descalça. I la lluna s'aixeca des del fons del mar. Crido. Escolto la música dels astres. Menges un gelat i et xarrupo els dits amb gust de llimona. Potser anem a dormir. Tanco els ulls i penso en tu. 

Pares i fills

Arriba un dia que els pares descansen i recullen del què han llaurat. Gaudeixen satisfets del què han creat.

... i els fills resten tranquils sabent que sempre hi seran.

 

Alegria

Sentiment que em genera poder córrer sobre el tartà entre companys i compartir patiments. 

Saber que ens abraçarem cada cop que ens vegem, més enllà dels resultats, tan necessaris per justificar l'esforç.   

Deixar que el meu cos s'entregui sense reserves, i es buidi a la Vida com ho fa a pistes.

 

Una nit en el Tibidabo

Amb el gronxar del bressol, l'horitzó de la ciutat t'ha hipnotitzat. Un àngel blanc t'agafarà de la mà si l'estires. Llença't! Obre els braços i vola. Per damunt de la foscor i les tenebres, entre somnis i estels que potser ja han desaparegut... 

 

Qualsevol instant

La teva vida constantment voreja el precipici, quan un bri d'aire t'empeny cap a l'abisme. Atrapat en un atzucac, d'esquenes a la llum, ofegues les teves penes sanglotant, entre la llàstima i el lament. Esperant que els dies t'arrosseguin al fons de l'existència còsmica, lluny de tot, a prop del no res.

Tornar a Tossa

Quan el pes d'un record no esdevé un llast és un punt de recolzament que et fa encara més fort.

Busa

Seguir caminant ens empeny a continuar vencent serralada rere serralada. No caiguem en la desolació, el sol ens esperarà fins al final dels nostres dies, sempre visible en la llunyania de l'horitzó. 

 

Barcelona, un dia

Esgarrapar moments que mai tornaran.

Un altre cop i no sé quants són, ja.

Que el pas dels anys ens doni l'opció a transformar-nos. Res és igual. Tots som fluids canviants que ens adaptem a l'entorn.

Però que aquest somriure tan pur i net de malícia no desaparegui i continuïs vivint en el teu conte.

 

Una xicra

 Destellos de ámbar (Yoko Ogawa, 1962)

"Filtradas a través de su ámbar, el estatismno de cada imagen adquiere una dimensión temporal y dinámica. Así, dedicarle a cada cosa, por nimia que parezca, su debido tiempo forma parte de la vida diaria del señor Ámbar, de su manera de entender el mundo. Y, en este sentido, no he conocido a nadie como él."

Gent

Necessito de la gent quan estic content; i vull estar sol quan no.

Sempre tinc companyia; hi ha cops que és l'espigó.

La gent em carrega d'energia, altres em buida fins l'esgotament.

No puc viure en solitud... potser quan no necessiti de la gent.

 

El grito

El grito- 1893 (Edvard Munch,1863-1944)

Encara no saps què està passant. Tampoc què fer. Tantes coses que canviaries. 

No comprens a la gent, ni com actuen ni què diuen. 

No t'entenen, ni com actues ni què dius.

Només vols amor per a tothom. Res més. ,... crida!

 

Companys de feina

Estic content de compartir moments d'esclat. Alegria. Riures que van més enllà del anys. M'agrada refrescar un esperit que a batzegades s'encarcara per l'oblit i el tedi.