-oh, oh, oh...
-ah, ah, ah...
-Oh, Oh...
-Ah, Ah...
-OH!
-AH!
-OOOOOOOOOOH!!!
-AAAAAAAAAAAH!!!
-OAOAOAOAOAOAOAOAOAOAH!!!
-Mua.
-Mua.
-Déu meu.
-Sí. Déu meu.
-Uí-uí, uí-uí, uí-uí...
-Ho sabia. Ja t'ho he dit abans. No desconnecten les càmares.
-Ding-dong!
-Si?
-Som la Policia Social, del Departament de Sostenibilitat i Civisme.
-Ara baixo.
-Bona nit.
-Bona nit tingui vostè.
-Ja és la quarta vegada des de que va entrar en vigor, fa cinc anys, la llei de Regulació d'Emissions de Secrecions Sudorípares a l'Atmosfera.
-Però és que ens estimem.
-A la propera infracció, hauran de dormir en llits separats durant 12 mesos.
-Però...
-Prou. Es prohibeix EXPLÍCITAMENT! emetre secrecions de la pell entre setmana a partir de les deu de la nit. I, per favor, passi per la dutxa, no veu que està suat.
-Així ho faré, agent. Gràcies.
-De res. Tot sigui per viure en un món més cívic i sostenible. Salut i Amor.
-Salut i Amor.
domingo, 31 de octubre de 2010
domingo, 24 de octubre de 2010
Converses de tren
- Co-coc, quic-quic, cau, cuc, quic-quic-QUIC, coc-COC.
Déu meu, quin mal de cap!
- ..., si, si. Que t'ho dic jo.
- No pot ser!
- Que sí, que sí. Es va operar el nas perquè l'imatge en perfil de la moneda fos perfecte.
- Es que passa cada cosa. Amb la quantitat de gent que es mor de gana pel món.
- Qui-qui-riQUI, coc-coc.
Crec agafen el tramvia, amb una mica de sort.
- No. Que no. Això és massa.
- Doncs, sí, sí. Que m'ho va dir una persona de fiar.
- Vinga, va!
- No sabia si tota, però gran part de la guàrdia real va passar per entre les seves cames.
- Això que dius és molt fort. Però ja pot ser, ja. No veus que aquesta gent està tot el dia avorrida, i ja no sap què fer.
- Doncs ja és tenir ganes, ja.
- Tots els homes són iguals.
- A no. Perquè el meu Lluís és tan...
...babau.
Propera estació Sant Adrià.
Oh. No s'aixequen.
- Cau-cau, quic-quic, COOOOC
- Has vist aquell?
- Qui?
- Crec que ens està escoltant.
- Que fort!
- Ah, ah. Sí, sí. Tens tota la raó.
- Cac-cac, QUEC, coc-co-ro-coc.
La, la, la. Li, li, li.
- Ai, nena. Quines ungles que tens!
- Au, dona. No n´hi ha per tant.
- Que sí, que sí. Les tens meravelloses. On te les has fetes?
- No ho sé. Crec que a en Llongueres...
- Ai! No us ho vaig explicar.
- El què, el què?
- Digues, digues, va!
- Sabíeu que les filles d'en Llongueres van acomiadar al seu pare perquè la seva mare, que era la ex-dona...bla, bla, bla.
Buf. Silenci. Ja baixen.
PD: res de l'explicat és ficció. Tot intenta ajustar-se el màxim possible a la realitat.
Déu meu, quin mal de cap!
- ..., si, si. Que t'ho dic jo.
- No pot ser!
- Que sí, que sí. Es va operar el nas perquè l'imatge en perfil de la moneda fos perfecte.
- Es que passa cada cosa. Amb la quantitat de gent que es mor de gana pel món.
- Qui-qui-riQUI, coc-coc.
Crec agafen el tramvia, amb una mica de sort.
- No. Que no. Això és massa.
- Doncs, sí, sí. Que m'ho va dir una persona de fiar.
- Vinga, va!
- No sabia si tota, però gran part de la guàrdia real va passar per entre les seves cames.
- Això que dius és molt fort. Però ja pot ser, ja. No veus que aquesta gent està tot el dia avorrida, i ja no sap què fer.
- Doncs ja és tenir ganes, ja.
- Tots els homes són iguals.
- A no. Perquè el meu Lluís és tan...
...babau.
Propera estació Sant Adrià.
Oh. No s'aixequen.
- Cau-cau, quic-quic, COOOOC
- Has vist aquell?
- Qui?
- Crec que ens està escoltant.
- Que fort!
- Ah, ah. Sí, sí. Tens tota la raó.
- Cac-cac, QUEC, coc-co-ro-coc.
La, la, la. Li, li, li.
- Ai, nena. Quines ungles que tens!
- Au, dona. No n´hi ha per tant.
- Que sí, que sí. Les tens meravelloses. On te les has fetes?
- No ho sé. Crec que a en Llongueres...
- Ai! No us ho vaig explicar.
- El què, el què?
- Digues, digues, va!
- Sabíeu que les filles d'en Llongueres van acomiadar al seu pare perquè la seva mare, que era la ex-dona...bla, bla, bla.
Buf. Silenci. Ja baixen.
PD: res de l'explicat és ficció. Tot intenta ajustar-se el màxim possible a la realitat.
domingo, 17 de octubre de 2010
lunes, 11 de octubre de 2010
lunes, 4 de octubre de 2010
viernes, 1 de octubre de 2010
Un punt d'optimisme
Una teranyina oxidada, enrevessada sense solució. Un paisatge decadent, gris, brut i contaminat. Ple de gent alienada, sense conviccions ni nous pensaments. Resignats, conformats, en un entorn que ells mateixos han creat. No existeix tempesta capaç de trossejar tanta deixalla, ni terratrèmol que es pugui empassar aquest tou enfangat. No existeix ventolera per endur-se aquestes restes, ni incendi que incineri aquests cadàvers. Però avui he vist un brot d’esperança, un lloc on allotjar-nos, on potser encara hi tindrem temps per Viure. Lluny, però existeix. A 20 anys llum. Gliese 581 d.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)