M'enlairo i viatjo per països imaginaris. Per xarxes de tren i carreteres infinites que serpentegen vasts territoris. Ciutats perdudes en la sorra dels deserts o en muntanyes cobertes per les neus de l'hivern... i sense aterrar, abans que arribi el negre nit i el cant del grill, ja he tancat els ulls. Somnio. Adormit enmig de desitjos que en algun moment us contaré. Així acabo cada dia, feliç. Entre coixins i edredons, el tacte suau de la seva pell i les respiracions lentes i pausades dels meus fills. Net i en pau.
La mar està en calma i sóc conscient de la meva sort.
La figura, a contrallum, llisca sobre una línia d'ombra que interromp el reflex continu; esculpida contra el sol ataronjat que treu el cap entre els núvols ensucrats. La mar està en calma i sóc conscient de la meva sort.
