Amor sense sexe

Wagons-lits, Joan Agut (1934)

Va ser una nit estranya. Ni la Zelda ni jo no vam dormir. Ens vam passar hores i hores abraçats, besant-nos amb tendresa, immersos en el silenci. Els nostres cossos s’ajustaven com si formessin part d’un mateix organisme, encara que no féssim l’amor. Tampoc no parlàvem. Ens limitàvem a lliscar pels meandres del silenci, com dues fulles unides que s’endú el riu. Mai no havia experimentat una pau tan profunda. No pensava en res, com si tot d’una la ment s’hagués congelat. M’abandonava a l’abraçada que defugia el pas del temps, en una mena d’instant etern. Era com assaborir la immanència de l’ara. Tenia la sensació de viure un miratge o un miracle que es produïa al marge de la voluntat.