Si penses

Tens malestar, no et trobes bé, ni tens ganes de fer res. Però fas bona cara i rius. No tens temps per pensar cap a on ni per on has d'anar, però hi vas. Et despertes a la mateixa hora d’ahir, i quan obres la porta per marxar ja t’has vestit, donat l’esmorzar als nens, i no saps ni com ni quan. Obres els ulls i ja estàs en el tren, però no recordes per quins carrers has anat. Et trobes esperant a que arribi el metro sense saber per quins passadissos has passat ni amb qui t’has creuat. Saludes a tothom amb l’alegria que desitjaries sentir, sense el valor suficient per explicar que t’agradaria engegar-ho tot a dida, que avui no volies sortir del llit ni desenganxar-te dels llençols del matí. Necessites cridar i expressar l’enuig que portes dintre, però aquest somriure tan agradable que tens a la cara no et deixa. Ha passat un any, dos o no sé quants, mires al teu voltant, estàs ple de gent i projectes que tu has creat, però no recordes el motiu de la seva existència. Un dia et trobaràs sol, dintre d’un cub tot blanc i pensaràs, t’adonaràs que la força del què diran i l’extrema correcció, el costum i les tradicions, a tu també t’ha arrossegat com un allau i no has pogut deslliurar-te’n.
El temps tot ho cura, però mentrestant s’esmuny silenciosament.