Pujo les escales.És hora de despertar-los, però abans trec el cap a la terrassa. El cel és gris, únicament gris. L’aire és humit i fa xafogor. Plou el just perquè, tot i així, encara pugui quedar-me durant uns minuts davant del llimoner escoltant com la mar s’embraveix. Tanco els ulls, obro els braços i inspiro l’olor de la Mediterrània amb totes les meves forces. M’imagino com serà el cap de setmana entre onades bestials i desendreçades. Agafaré la taula i faré l’amor intensament en cada remada contra la força desmesurada i sense control. Embrollar-me entre l’escuma, absorbit per les sirenes més perverses de l’espigó. Exhaust, sense forces, però ple de vida donaré gràcies al déu que ens ha proveït d’aquests moments de felicitat infinita.
No hay comentarios:
Publicar un comentario