Una opció

 

 

 

 

Vull parlar i escriure en espanyol, i que em respectin. Potser em dic de cognom García i em sento més català que qualsevol Puigferrat. Tinc ganes de posar a taula el millor vi Somontano pels meus convidats, perquè crec és millor que un Priorat. Sóc del Madrid per les seves 9 copes d’Europa. I no m’agrada mirar TV3 ni escoltar Catalunya Ràdio, per la falta d’imparcialitat. Tinc els diners a Bankia perquè em van fer una millor oferta. No sé si sóc d’esquerres o de dretes. De dalt o de baix. Crec en la diferència de pensaments i ideologies, en el seu respecte i comprensió. I vull ser independent perquè no tinc ganes que ningú em digui què haig de fer, ni escollir, ni dir, ni escoltar. Vull ser lliure en les meves decisions. No vull marxar perquè estigui malament, únicament vull estar millor. Només cal ser valent, obrir la porta i marxar. És la meva opció.