Escric amb el pit
adolorit. Tinc l’ànima esmicolada. Ara estic en runes. Vinc del món on no
existeix el temps. Necessito d’aquest silenci que crida als quatre vents per la
meva solitud. Que desperta la consciència adormida. Avui he recordat anys de
glòria, amor i felicitat. Temps de projectes i camins per encetar, il·lusions i
aventures sense por el desconegut. Llosa, pes mort que m’enfonsa en les foses
de les tenebres i la foscor. Obriré les finestres perquè entri aire fresc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario