Records

Quan miro enrere hi veig records. Dinars i sopars plens de rialles. Els nens corrent al voltant de la taula. Quan fèiem el pessebre. La migdiada en el sofà. El piano i el rellotge. La paret plena de fotografies, de Sant Martí, quan vam arribar d'Etiòpia. A Istambul. La mar brava de Cadaqués. A sota del pruner de la tía Maruja. En el zoo. Escoltar Mozart abans d'anar al Mirall. Encara sento el fred als peus quan vaig escriure. O el sol en el seu rostre després de fer l'amor. L'ombra de les cortines. La lluna acariciant el llimoner. La primera rosa. També he tingut por i m'he sentit trist. Llàgrimes i crids. Dolor i angoixa en el meu pit.

Sempre crec que la vida, en gran part, la construeixes tu, i són els records una proba del que has fet. 

Ara escric amb els ulls humits pensant en l'amor que vaig voler hi hagués entre les quatre parets . Amb els ulls humits vull creure que tots vam ser feliços en algun moment i que no oblidarem aquests records que ens faran grans persones. No oblidem... tot el camí que ens queda per recórrer. Abracem-nos a la vida amb la força que es mereix. I utilitzem de totes les bones ensenyances que ens ha mostrat tan generosa.