domingo, 11 de septiembre de 2016

Darrer capvespre

Quan desapareix el temps, miro els núvols com canvien de color.
Amb l’ànima en pau, m’acarona la brisa que juga amb el lledoner.
Sigil·losament, la lluna pren força en la calitja.
La humitat s’enganxa en la meva pell.
El capvespre cau sobre un mar que no m’arriba...
Espero avanci rosegant, implacable, la sorra...
Però, la nit es tanca i els meus peus descalços resten secs... 


No hay comentarios: