...haig d'acceptar que la gent canvia, i fins i tot canviem. I que no són com voldries que fossin. El perill de quedar-te en moments aïllats, o en anys plens d'alegries t'impedeix adaptar-te o entendre que no tot segueix igual.
El meu camí sembla recte, amb pujades i baixades, però es pot representar en dues dimensions. La meva curiositat pel desconegut m'atrau gent, persones tridimensionals amb les que he coincidit en algun moment del meu món tan simple. Persones riques i plenes de matisos que no comprenc. Excessivament complexes pel meu enteniment i comprensió. Estic segur que arribarem al mateix final, d'amor i pau. Però el camí és massa diferent... si encara crec que hem d'anar agafats de la mà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario