L'ombra del meu cos atlètic entre els barrots, projectada pel sol vermellós del capvespre, en el pont de l’autopista. L’ametller continuava en flor. I he recordat aquest retrat estirat en el llit, esperant el darrer sospir. Segurament, qui viu de la nostàlgia és perquè no té futur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario