I corro...

... perquè vull. Sense donar explicacions ni raons. Creu-me quan et dic que corro per amor i amb amor, per tot arreu on passo. Em sento honest i lliure de culpes. Vull que vinguis i córrer amb tu. Entre estepes infinites o muntanyes rocoses. El rellotge no s'atura. Deixarem que el temps ens digui fins a on podem arribar. El camí és exigent. Potser acabaré corrent sol... de fet, tots acabarem sols.

 

La guerra

 Tragèdies IV- Les suplicants, Eurípides (480 a.c.- 407 a.c.)

Car l'esperança no és una cosa en què hom pugui confiar, l'esperança ha dut moltes ciutats al conflicte menant la ira a l'excés. I és que, quan la guerra és sotmesa a votació en assemblea, ningú no pensa en la seva pròpia mort, ans fa recaure aquesta dissort damunt els altres. Si en el moment de dipositar el vot la mort se'ns aparegués davant dels ulls, Grècia no hauria sucumbit mai a la follia de les armes. Sens dubte, tots els homes sabem triar, entre dues decisions -una de bona i una de dolenta-, quina és la millor, i sabem fins a quin punt és preferible la pau a la guerra.

Caminar silenciós

Fins que sents la teva respiració i el crepitar de l'impermeable. Has perdut la noció del temps. L'esforç et deixa nu enmig del seguit de carenes i cims. Una passa i després una altra. Ets vulnerable davant aquests monstres de pedra que mai et faran mal. Et lliures confiat al seus braços que malgrat ser durs i esquerps... mai et faran mal.
 

Banc de pensar

Todos nos beneficiamos de bajar el ritmo de vez en cuando. Porque las ideas crecen donde hay espacio y maduran donde hay tiempo.