Estic molt content pel veritable
èxit de la manifestació d’ahir. Pels centenars de milers d’espanyols que no
volen un país sense Catalunya. Pels
espanyols que se senten catalans o pels catalans que se senten espanyols. Gent
de tot arreu d’Espanya expressant lliurement la seva opinió. Perquè sempre he
cregut que s'han sentit oprimits per la força dels independentistes. Des de converses a la feina o pel carrer, als mitjans de comunicació. Especialment aquestes darreres setmanes. M’agrada quan ens
sentim lliures de dir el què pensem. Perquè moltes vegades tenim por. I jo
personalment necessitava de la manifestació d’ahir: per dir obertament que no
em sento español i per això vull marxar. Res més. Ni us vull convèncer ni que ningú em convenci. I ho dic amb tot l’amor que
em pugui quedar després d’aquests dies tan espessos. Amb tot el respecte que
volem que tinguin per nosaltres. I un desig de pau que passa per sobre d’un
país independent que s’hagi generat amb l’odi vers al proïsme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario