Res

No reconec. Flueixo. M'arrossega aquell riu que arriba fins al desert de sal. Obro els braços i em deixo anar. Bufa el vent enrabiat, sense referències, cap al no-res. El cel és net. Les runes recorden el temps. La sal roman esperant. Surto corrents entre ferros rovellats. Els peus s'enfonsen en llacs de sorra fina. Els llavis tallats es besen. Sóc feliç.