Desconec per què hi ha cops que em sento així de buit. Sense forces per seguir escrivint. Moments en els que agafo aire per no oblidar que estic aquí. El cos em reclama atenció insistent. M'aturo i no veig ni recordo res. Un desert al meu voltant fins a on arriben els crits, demanant auxili. A estones crec que és la velocitat per la que passo de forma tan sapastre trepitjant el temps i la gran quantitat de xicres que necessito per donar sentit al meu camí, el que m'impedeix gaudir de cada flor en la forma que es mereix.
... i irromp la primera claror del que queda de lluna per sobre les teulades. La nit s'escorre entre les finestres mal tancades i el cansament dolç i esmorteït, que tan m'agrada, m'abraça, per fi. Escoltaré una mica més "The Lumineers - Full Performance (Live on KEXP)" mentre em rento les dents i aniré a dormir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario