Amistat (IV)

Recordo un porró de vi amb gasosa, un pop a la brasa, un estofat, i la taula plena de plats, copes i coberts amunt i avall. Riure i parlar, no sé de què però sí amb qui. La sensació de no haver conversat de res. Potser no cal... Entrem en una dimensió paral·lela a tota realitat coneguda. Aïllats de tothom i protegits de tot. Quan l'eufòria m'aclapara i no em deixa veure més enllà que benestar i plaer. Necessito prendre consciència del que visc, encara que sigui tard, per a no perdre'm aquests instants tan preuats.