Necessito aquests minuts en els que escolto els pensaments com barrinen. El so del cruixir d’una mastegada o el xarrup d’un glop de cafè. Cada minut com passa. Notar l’aire de la meva respiració. Acariciar-me les mans. Necessito solitud. Està buit. Absent de tot. Tancar els ulls per uns instants, i caminar pel desert. Deixar que el vent sigui lliure i esperar que s’endugui una ànima perduda, sense rumb ni direcció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario