El silenci m'acotxa. La tassa és neta. No ha regalimat ni una gota. L'escuma del cafè té forma de cor i aguanta el pes del sucre fins que l'enfonso amb la cullereta. Llegeixo moltes paraules que, a cops, acompanyo amb ganyotes escenificant el significat. Deixo el mòbil boca avall. Embadalit sospiro per fer net. I arran de vidre veig passar la gent... i el temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario