Avui no recordava el teu nom. Les preocupacions es dilueixen en la meva consciència. El meu cos encara necessita sentir plaer. Només veig on va la següent passa, sense previsió per a cap cruïlla. La rutina m'empeny en aquests dies sense sentit. M'he quedat embadalit entre fotografies esgrogueïdes, sense records.
No pateixis per mi quan t'oblidi: lliura'm al desconegut, assegut en un banc davant la plaça, el mar, el refugi, i deixa que els meus sentits s'escampin per tots els racons del que m'envolta, perquè encara reconec el que és bell. Em vull quedar xop en la pluja. Deixa'm cridar. Vull riure i plorar. Abraçar-me. Que la gent no senti llàstima: sóc més lliure que mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario