Fa dies que plou. I el cel segueix encapotat. Estic escoltant Million Dollar Baby amb la tassa de cafè del Quasimoto, mig ajegut en el sofà, esperant l'arribada de la mallerenga. Els fantasmes de la mentida i l'engany m'apareixen amb la melangia. El pit oprimit resguarda l'ànima, sempre tendra i vulnerable. Vull oblidar, però no puc.
Com un ocell a les mans d'un infant,
tan insegura com un ocell de niu a les mans d'un infant,
la meva veu a les vostres mans.
tan insegura com un ocell de niu a les mans d'un infant,
la meva veu a les vostres mans.
Miquel Martí i Pol (1929-2003)
No hay comentarios:
Publicar un comentario