L'home de gel

El salze cec i la dona adormida, Haruki Murakami (1949)

Jo em vaig enamorar de l’home de gel. Ell també m’estimava. Estimava la persona que era jo en aquell moment, sense tenir en compte ni el passat ni el futur, i jo estimava la persona que era ell en aquell moment, encara que no tingués ni passat ni futur. Era fantàstic. En aquell moment no em plantejava què volia dir estimar un home de gel, i em sembla que tampoc no m’ho hauria plantejat si l’home a qui hagués estimat no hagués estat de gel.