El salze cec i la dona adormida, Haruki Murakami (1949)
L’endemà vaig presentar la meva renúncia a la feina. A l’encarregat li havien arribat rumors, i em va dir que de moment s’estimava més prendre-s’ho com una absència prolongada. Als meus companys els va sorprendre que plegués, però cap no va intentar fer-me canviar d’opinió. Un cop vaig fer el pas, em vaig adonar que no era tan difícil com em pensava. Si t’ho planteges seriosament, al món no hi ha gaires coses que no puguis deixar. De fet, potser no n’hi ha cap.
1 comentario:
No m'espantis! No deixaràs la feina?
Potser ho faig jo, mira...
;-)
(Ah! i felicitats, queden 10 minuts)
Publicar un comentario