Càller

Mal de pedres, Milena Agus

Llàstima per Càller, pels carrerons estrets i foscos de Castello que de sobte s’obrien a un mar de llum, llàstima per les flors que havia plantat i que inundarien de colors la terrassa del carrer Manno, llàstima per la roba estesa al vent de mestral. Llàstima per la platja del Poetto, llarg desert de dunes blanques per sobre de l’aigua límpida que caminaves i caminaves i no es feia mai fonda, i els bancs de peixos nedaven entremig de les cames. Llàstima pels estius a la caseta de platja de ratlles blanques i blau cel, pels plats de malloreddus amb sofregit de tomàquet i botifarra després del bany, llàstima pel seu poble, amb l’olor de les xemeneies, dels porquets i dels xais i d’encens a dins de l’església quan anaven a visitar les germanes durant les festes.