Quan un germà es casa

Que tinguem sort (Lluís Llach, 1948 )

Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar,
Que cap ocell
Trenqui l’harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
I que trobis el que t’ha mancat en mi.

Si em dius “et vull”,
Que el sol faci el dia molt més llarg,
I així, robar
Temps al temps d’un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
Que trobem el que ens va mancar ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
El camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Que demà mancarà el fruit de cada pas;
Per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si vens amb mi,
No demanis un camí planer,
Ni estels d’argent,
Ni un demà ple de promeses, sols
Un poc de sort,
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg.