Som un home feliç,
tenc deliris amb anís.
Som un elefant ambulant,
i m'encanta París.
(Joan Miquel Oliver Ripoll, 1974)
Vaig fer l'amor. M'he despertat a 1/4 de vuit per posar la rentadora. Endreço la casa. Estenc la roba. Planxo. Els nens baixen a esmorzar el que els hi he preparat. Tot funciona. No hi ha discussions ni sermons. Agafo la taula. Són les 11 del matí. "Bon dia". M'agraeix en nombroses ocasions que hagi vingut a donar un cop de mà. Gràcies, gràcies, gràcies. Les 17 i encara hi ha previsió. Agafo no més de quatre onades en una hora. Tot correcte, fantàstic, genial. La llista del Lidl i m'emporto els nens. Recollim la fruita a l'Elisenda. Torno al supermercat: s'ha equivocat. Em reembossa els diners i em demana perdó. Gràcies, gràcies, gràcies. Demà encara hi haurà previsió. El meu cosí i en Dídac em truquen: "quin color vols per a la teva taula?". En Dani ja ha trobat pis. La Pepita s'ha mort al llit mentre apretava les mans de les seves filles. Marxaré amb els meus 5 amics, de cap de setmana.
I ara, amb el cos ple de sal, mentre penso, escric, prenc un cafè acabat de fer en la meva cremada Oroley; assegut en el racó del sofà on, a mig matí, toca el sol.
4 comentarios:
La quotidianietat d'un home feliç. Per cert, a la foto molt maca la.....taula.
molt bon post, si senyor! jo canvío café per cervesa.
salutacions
marc
M’encanta:
passió, des del cor, assaborir els moments.
No estic massa d’acord, però, amb el terme involucionario. Crec que sempre hauríem de mirar endavant, tot i prendre referències passades.
Salut.
La il·lusió d'una planxa nova ens far sentir com nens petits. Barreja de sensacions molt fortes al teu text. M'has fet recordar moments molt durs de la meva vida. Pero així es l'equilibri, ple de blancs, negres i colors.
Salut!
Publicar un comentario