Ahir la meva filla va marxar a Irlanda, i vaig córrer per la muntanya amb en Raimon i 288 persones més. He deixat la casa com una patena. He pres una cervesa a casa de la meva germana i un entrepà de truita amb els nens, entre bombolles de colors i la mar mig ressacosa.
Ja han tornat a passar 15 dies, i tindré temps per llegir a la platja. Tot mirant com volten les campanes, mentre els petons blau turquesa amaren la meva ànima.
No hay comentarios:
Publicar un comentario