Bellesa

Cossos de marbre, esculpits, fibrats i absents de gravetat. Formes exuberants, sinuoses, explosives i voluptuoses. Ànimes errants venudes al diable. A les Carpes la joventut floreix en cada recó, és primavera tot l’any. Només amb la teva presència és quan entren els aires de la realitat afectada pel pas del temps. Però llisques sigil·losament entre la bellesa de dones i homes intemporals, intentant passar desapercebut a les mirades perdudes d’Adonis i Afrodita. Atemorit, fuges darrera la música que transporta el teu cos a la dimensió desconeguda, on et desinhibeixes i t’aïlles de l’entorn. El teu cos electrificat es mou per l’ànima que desconeix de l’existència de Cronos, i no s’atura fins acoblar-se a una petita deessa que serpenteja al teu voltant. Tot es fon i desapareix quan els teus dits travessen el miratge, junt amb els braços del primer sol que s’estiren per espantar tots els ulls que abans brillaven en la nit...