Vull plorar

No recordo què he fet aquests darrers anys. Els dies han passat i no sé per on he caminat. Ple de moments i fites, puntuals i esporàdiques, que no deixen cap pòsit més que una fotografia esgrogueïda o un escrit. No sembla que tingui cap projecte ni recorregut. Estic quiet i el món roda igual. Assegut veig els meus fills a tota velocitat, patint per la seva felicitat. El temps ple de buits que m’atrauen amb força. No haver-me de justificar de res a ningú. M’excita fer el que vull i quan vull. Enyoro una carícia. Agafar-te de la mà. Res em fa por. Ni quedar-me sol en el bell mig del desert amb la meva ànima. En el meu món tot hi té cabuda. Cada cop crec menys en les veritats que ens hem creat. No tinc ganes d'opinar de res. Tots tenim un discurs que respon als nostres interessos. Tot és qüestionable i relatiu. Sensació de deixar-me portar, fluir segons la corrent del riu. Sense cap ús. Vull abraçar-te. També vull plorar, però no puc.