Quan, sense
temps per entendre res, les sensacions ens empenyen vers una immensitat
desconeguda. Amb moments on brollen sentiments, soterrats en profunditats
infinites, que capgiren les emocions. La desconeixença encara ens fa por. La
temença a la ignorància, fruit de la desconfiança. Lliurem-nos sense prudència
ni precaució a cada instant viscut. Gaudim del plor i el dolor, igual que de
l’alegria. No ens resistim a la tristor, ni barrem el pas de la felicitat o
l’eufòria. Deixem que la Vida ens porti en braços, entre camins i caminois...
i, mentrestant, assaborim una bona pinta en el Michael Collins en millor companyia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario