En un sospir m'he quedat sol. En un instant la vida desapareix. La buidor m'amara el cor. I el pit es queda sense aire. El cap dóna voltes. La veu em tremola. Crido i ningú m'escolta. M'esmicolo en un trencadís que desapareix a la primera ventada.
Som fràgils i dependents. De la gent. De les emocions. Dels records. De les xicres.
Estic enamorat de la fugacitat, però. Lluito per apropar-me al no-res, en un camí on sóc capaç de renunciar al més preuat... amb el cos ple d'esquinçades, adolorides per les llàgrimes més salades.
1 comentario:
necessites una birra. Quan vulguis! virtualment!
Publicar un comentario