Segueix existint el silenci. Aquell que m'acosta al so del mar que s'arrossega fins a la vora. Al tren que travessa el camí de llum. Al campanar que dringueja a la nit més clara. A les corredisses de la plaça, abans d'entrar a casa. Les ombres de les nits de lluna em transmeten molta pau. I en sóc conscient.
M'agraden les nits que em regalen moments de solitud. Nits llargues, en les que el cos llangueix, esgotat. Mentre l'ànima dansa al seu aire sense fre, extraient sentiments que només apareixen en la serenor més absoluta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario