Fa temps. Tinc la sensació d'estar flotant. Absent de converses repetides. M'avorreixo. Estic cansat. La gent parla però els meus pensaments emmudeixen les seves paraules. Haig de fugir. Falta la guspira que m'encén. Estic esgotat de la buidor. Fatigat de no abraçar-me a la gent. Em consumeix la por que es respira. Però sé que la capsa blau turquesa segueix desbordant petits nous moments de plaer. Igual que les muntanyes i els seus camins canvien en el temps. Ocupen el mateix espai però cada instant els fa diferents. La llum del sol i les seves ombres. El cel i els núvols que hi passegen. Els arbres i els seus colors. Els mateixos ulls que les miren re-descobreixen matisos que la seva ànima en constant transformació percep.
No hay comentarios:
Publicar un comentario