La humitat de la nit m'amara el moll dels ossos. Tinc fred. I no vull parlar. No sé parlar, no em surten les paraules. M'arrossego pels carrers molls, plens de llàgrimes, fins a l'espigó. Amb la negror més absoluta i el cor esmicolat en engrunes. Sort en tinc del silenci i el mar que sempre em guarda, tan discret i pacient, lliure de judicis i discerniments. Les ones van i venen acompanyant el Temps que suturarà qualsevol ferida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario