Quan penso en Iran, recordo el que vaig sentir amb aquest somriure, i encara em toca el cor quan el veig. Les corredisses darrera el xador. Ella tan dolça, avergonyida per la seva bellesa. L'àvia feliç de veure aquell rostre il·luminat. I nosaltres emocionats de tanta llum. Aquesta nena està contenta. L'àvia, també. Nosaltres. En el món, la gent està contenta. Només falta alliberar-se i saber-ho expressar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario