Cerveses de tirador en gots de plàstic, samarretes fosques, tatuatges, cabelleres esbullades i escenes infernals. Encara no sé per què cridàvem, trèiem la llengua i gesticulàvem amb la mà cornuda. Potser no sóc l'únic que estar remogut sense saber la raó. Empatxats i afartats com estàvem, vomitem fins la bilis i ens alliberem. Riem i ho celebrem. Hem fet net.
No hay comentarios:
Publicar un comentario