Misteriosament feliç, Joan Margarit (1938-2021)
Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa de repetició que tranquil·litza.
No hay comentarios:
Publicar un comentario