domingo, 13 de octubre de 2024

Vull ser un còdol

Em lliuro al temps sense oferir resistència. Estic cansat. El pit em pesa. Em deixo arrossegar per una mar que no em portarà molt lluny. Remoure'm per unes ones que només recorden que hi sóc. I després, una nit freda, congelada. No per això el sol deixarà de donar-me escalfor.

No hay comentarios: