El castell del bosc, Norman Mailer (1923-2007)
Mentre escoltava aquella música que acompanyava el seu humor d’una manera tan escaient, tan gloriosa, tan ambiciosa, tan agosarada, Alois es va permetre, enmig de la foscor, fer brollar algunes llàgrimes de felicitat davant d’una vida ben viscuda, i aquells sentiments van mesclar-se tan adequadament amb els sons finals de Lohengrin que les mans li van quedar vermelles de l’èmfasi amb què va aplaudir la companyia d’aquella òpera de segona categoria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario