Avui fa fred. El cel està encapotat. Potser les muntanyes es despertaran enfarinades. Els carrers són buits. I ningú m'espera.
Les terrasses recullen les taules. Les persianes cauen. Els porticons es pleguen. I ningú m'espera.
Les llars fumegen. Els coberts repiquen en els plats abans de cada xarrupada.
La mare crida. El nen juga. I jo sóc aquella ombra que llangueix al final del passadís.
No hay comentarios:
Publicar un comentario