No cal embriagar-me en la voluptat. Ni desitjar el que em manca. Des de la tranquil·litat que em concedeix l'haver après a no necessitar més del que ja gaudeixo (potser perquè ho tinc tot), esclato de riure. M'ofego entre llàgrimes de felicitat. I, per fi, em volatilitzo i desaparec exultant entre ànimes amoroses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario